Bones familia!
Seguint el consell dels instigadors del club de cinema dedicat a Lars Von Trier, vaig pillar Dogville a la Biblio. I la vaig mirar tota sola...mmmmhhhh Em sembla que algú m'ha pres el pèl! Sembla un conte infantil moralista amb un final per adults morbosos! El narrador, sempre imparcial i superpoderós, s'imposa per damunt dels personatges, que haurien de ser els vertaders protagonistes. Ho sento, digueu-me insensible, però no li he trobat la gràcia! Ara ja no tinc gens clar de seguir amb Rompiendo las olas...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada