Ei, Us deixo els apunts del primer dia de Contemporani per si a algú li fa servei. Suposo que d'aquí poc pujaré els de moderna, així, per anar al dia.
PENSAMENT CONTEMPORANI
Schopenhauer (1788-1860)
Al llarg de la primera meitat del segle XIX esclaten les revolucions liberals de pensament socialista i anarquista. A partir de la mort de Hegel (1931) la filosofia passa per una profunda crisi degut a l’abús de la metafísica i, com a conseqüència, el discurs filosòfic s’encararà, com a rebuig, en allò concret. Fins a Hegel s’han vist autors que, tot i criticar Hegel, hi tenen certa filiació. Ara es veuran autors que rebutgen categòricament el hegelianisme. Schopenhauer i Nietzsche en són clars exemples. Aquests reivindicaran l’aspecte no racional de la realitat: la realitat profunda, en oposició en bloc al pretès racionalisme global de Hegel.
Enfocant més concretament a Schopenhauer, cal ressaltar la simpatia d’aquest amb la distinció kantiana entre noümen i fenomen. El filòsof de Danzig estarà completament d’acord en aquesta distinció epistemològica. Schopenhauer etiquetarà al primer de representació i, al darrer, de voluntat. Així doncs, seguirà a Kant en el fet que el món fenomènic és, només, la nostra representació del món. Per contra, el noümen és voluntat i es revel•la a l’home en la seva experiència. És una força cega i irracional que està latent en tota la realitat. La seva manifestació fonamental és la voluntat de viure, d’existir, d’ésser, de perpetuar-se.
Schopenhauer estava atent als avenços científics del moment, que per ell corroboraven la seva intuïció. Mentre Kant li és útil per construir el món com a representació, Darwin li serveix per a construir-lo com a voluntat. Aquest biologisme vindria a substituir el paper de la metafísica.
L’amarg pensador és, també, de carácter romàntic. L’art significarà per ell una forma de representació que és capaç de fugir d’aquesta voluntat.
La filosofia de Schopenhauer és un pessimisme torturat que desemboca al nihilisme. Aquest impuls –la voluntat- té, per contra del que es pugui pensar, connotacions molt negatives. En la part ètica del discurs schopenhauerià tindrà lloc una única sol•lució satisfactòria, en les seves últimes conseqüències, per desfer-se d’aquest impuls que esclavitza l’home: el suicidi.
Un altre aspecte a ressaltar és el seu estil assistemàtic. Les idees principals es mantenen al llarg de totes les publicacions, i sempre opta per un estil no sistemàtic o científic, sinó més aviat artístic. No classifica ni fa discursos tematitzants. És per això que s’ha guanyat la mala fama de pensador de divertimento. És precursor de l’irracionalisme, la filosofia de l’absurd i un promotor de la corporeitat i sovint és inclòs dins dels filòsofs “extra” de la sospita degut al seu discurs sobre el rerefons veritable de la realitat, que per ell és la voluntat.
_____
No hi ha cursives perquè em fot pal repassar-lo des d'aquí. Apali!
